Amor

I jo, causa del dol, de la dolçor
en faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu ulls closos, el combat,
s'adorm amb un somriure embadalit

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Relacionem l'Amor amb el cor, de la mateixa manera que el color taronja amb la fruita o la línia on s'acaba el mar amb l'horitzó.


No podem controlar l'obrir i tancar de les vàlvules, ni el pròxim batec que donarà. De la mateixa manera que tampoc podrem evitar que se'ns acceleri sorollosament quan els sentits ho demanin, o que, cansat de tant bategar, algun dia s'aturi.


N'hi ha que faran el cor fort, intentaran evitar l'inevitable i fugiran abans que un tsunami d'encara no se sap què els destrossi murs i barreres construïdes des de fa temps. N'hi ha que es deixaran portar per les grans onades i intentaran arribar als núvols, sense perdre l'equilibri. N'hi haurà que el perdran i cauran mar endins, ofegant-se en un mar de dubtes, i d'altres que mouran braços i cames per no donar-se per vençuts.


A hores d'ara, encara em pregunto quin sentit té escapar-se i crear una guerra inexistent... perquè deixar l'amor, per massa amor.. això no ho fa ni Shakespeare!



Avui, per l'Anne i pel seu corasón

(i, ja que hi som, pels qui pateixin malalties cardiovasculars ;)