more than words

Mirada a l'horitzó i fixada en un punt llunyà. Concentració i deixar que els dits, ja sincronitzats, vagin al forat que toca. Nervis i suor freda, tremolor a les mans i un nus a la panxa.
Diuen que un bon músic ha de tocar de memòria. Només llavors és quan es deixa anar, i enlloc de fixar-se en la partitura, en la nota que ha de venir després o en les indicacions que el professor li ha anat anotant; es fixa en les sensacions. Com si el simple gest de tapar un forat o allargar el dit petit per arribar a la clau que toca, prengués unes dimensions exageradament grotesques. És llavors quan no et queda altre remei que deixar-te anar. Vas recordant tot el que havies de fer, els moviments que tantes vegades has hagut d'executar per a que se't quedessin gravats, el volum d'aire necessita aquell passatge... i més o menys (més menys que més) deixes la ment "en blanc".

Què vol dir això? Doncs que flueixes, i el teu cap també flueix, totalment ad libitum (ad lib.) Sense seguir cap norma concreta, com aquell qui enlloc de montar-se la pel·liculeta abans d'anar a dormir, es deixa governar lentament pel son i somnia a la seva mercè.

El cas és que fa uns dilluns, després d'un mes d'abstinència, vaig decidir treure la pols al clarinet; i vaig tocar 4 notes. Em feia mandra treure les partitures, i em vaig limitar a tocar allò que m'havia après de memòria (o allò que m'havien fet aprendre de memòria... ) i sense voler, totalment a traïció, vaig visualitzar certa platja de nit, i em van venir al cap certes olors (bso petarrera says: "gestos oblidats, sorolls i certes olors").

Sembla una xorrada, i és normal que t'agradi reviure moments especials, o simplement bonics...

No vaig poder evitar ordenar (una vegada més) tota aquesta pila de sensacions, de sentiments que em corren per dins.. o almenys intentar-ho. No sé si me'n vaig sortir del tot perquè això d'ordenar mai ha sigut lo meu, però Marc, no fa falta tenir més de dos ulls per veure que encara m'agrades. I m'és igual que quedi kamikaze, que vols que t'hi digui.. m'encanta estar amb tu, i xalo molt moltíssim quan estàs a la vora. I sí, tinc unes ganes boges de fer el tonto amb tu i riure fins a tenir agulletes, i de repetir platges a fosques i fer l'amor pels cotxes, i m'és igual que sigui una xorrada... que hem d'estudiar, que te'n vas, que serà poc saludable i que segurament prendrem més mal que bé... peeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeero... és el que tinc ganes de fer, i com que ets part implicada trobo que no està de més que ho sàpigues ;)

no ho sé,....
només sé que és complicat (però bonic ;)



mil petons