deu fer uns dies que a casa hem canviat de suavitzant.
l'altre dia, al ficar-me el jersei, no vaig poder evitar respirar-lo amb totes les meves forces, esnifar-lo, i pensar... que probablement ara, i sense voler, gastem la mateixa marca de suavitzant que tu. des de fa uns dies que no puc deixar d'olorar-te, i és com si et portés al damunt...
i això, perdona que et digui, però NO és saludable
camps de maduixes - antònia font
No fa falta que tanquis amb clau cada porta,
som un àgil i experimentat acròbata.
No fa falta que encara me vulguis fer caure,
vaig amb rodes, som es rei de ses capavallades.
No fa falta que ataquis amb tantes respostes,
tenc preguntes per copar quatre segles d'escorça.
I és inútil que apaguis ses teves faroles,
sé trobar-te davall quinze sostres de roba.
ja sabia que això no seria, precisament, un final feliç... però tampoc em pensava que n'hi hauria per tant.
tanta ressaca, per tan poc alcohol. tanta merda per "res".
benedetti diria algo així com q "es tan corto el amor y tan largo el olvido" però jo ho trobo massa solemne, potser AMOR li queda gros, i aquest poema està reservat amants DE VERITAT...
jo dic que, ni de conya, m'hagués pensat que cantaria el "no t'enyoro neeeen, aaaaah" sota la dutxa i amb llàgrimes als ulls...
