la vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d’esma pel camí de l’aigua,

se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça

el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre

se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el ferm posat d’altres vegades

ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

pel silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l’esquellot, mentres pasturen

l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica

i recula afrontada... Però torna,

i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixeca

al cel, enorme, l’embanyada testa

amb un gran gesto tràgic; parpelleja

damunt les mortes nines, i se’n torna

orfe de llum sota del sol que crema,

vacil·lant pels camins inoblidables,

brandant llànguidament la llarga cua.

Joan Maragall

i les seves companyes, que no eren cegues, com podien pasturar tranquil·lament per l'herba?

simplement pensaven: "uf! sort que no m'ha tocat a mi.. "

una altra creia que cadascú té els seus problemes, que a ella per exemple li fa una mica de mal la cua i no hi ha ningú que li espanti les mosques..

les més grans del ramat se sentien malament per no baixar a ajudar-la.. però els hi feia mandra i potser no serviria de res

i ningú d'aquell ramat es va decidir a ajudar-la

i el vailet, perquè llançava pedres a les vaques?

potser perquè aquell mateix dia s'havia barallat amb algú que en feia dos d'ell i volia desfogar-se, se'n diu violència gratuïta.

i potser que hagués provat de buidar-se el seu ull, a veure què se sent, abans de buidar-li a algú altre

i la vaca perquè tenia tanta mala sort?

i la pobra vaca que no tenia culpa de res. Però tot i així seguia vivint.

Resistència. Valentia. Coratge. Superació.

Quantes vegades no hem sentit compassió per la vaca cega? Fins i tot sé d'algú que li queien les llàgrimes mentre entenia el significat del poema (d'aquells que et fan aprendre a la eso). Però ens hem limitat a això, a sentir compassió i a pensar: "pobra vaca..."

avui, per totes les vaques cegues, que ni han triat ser-ho ni tenen la culpa de res.. que simplement les circumstàncies de la vida les han dut allà on no vol estar ningú

tot això ho he estat pensant avui, entre hores d"estudi" i bus.. i m'he decidit a escriure-ho abans no em marxi del cap

perquè la veritat.. fulleges qualsevol llibre i hi trobes milers de malalties en percentatges no tant petits (1 de cada 1000, la quarta part..), i la mare de l'amiga amb càncer, i els de la marató d'enguany....

i penses "ostres, quina sort que tinc que em trobo bé"........

grita - jarabe de palo

les masoveres

CANT A LA VIDA MASOVERIL, volum X

Imagineu-vos un indret

amb herbeta a tort i a dret..

Un lloc utòpicple de cabres, naps, cols

i algun narcòtic.

On cada diaes pugués practicar la masoveria, cuidar el mas

i, si vols, tocar-te el nas

Quina tendresa, quina alegria

això de practicar la masoveria!

Un lloc on sempre fos primavera

perquè a una bona masovera

la primavera la sang l'altera

Però la veritat, al tenir el cap una mica alterat

s'aprofiten de qualsevol masover despistat

i ara que ja són majors d'edat (xD)

a la presó podrien haver acabat.

Sense lectra ni aigua corrent

faríem tot allòque ARA ens estem perdent

Farta d'estudiar,

si en la vida vols triunfar,

enlloc de triar carrera

de fer-te metge o infermera..

fes-te masovera!!

Quina alegria, quina tendresa,

això de ser la mestressa!

Les rimes fàcils i consonants

se m'estant esgotant

i crec que se m'he n'ha anat una mica la bola

però no podria acabar

sense esmentarla gresca i la xerinola

que com a ______________________ tant ens mola.

Amics, col·legues i companys:

no caigueu en paranys!

i rendiu-vos a la masoveria

el nostre estil de vida

el nostre pa de cada dia!

arrels

A vegades prefereixes una victòria compartida
i que t'ajudin a l'intentar-ho







qui els dirà quan plora un arbre?
quan sabran quan somriu la lluna?

-Innocent! ..tot això ja no té importància

21 de novembre

Quién envenena las palabras quién truca el dado del parchís quién me asesina por la espalda quién llora si me ve reír quién va desnudo a la oficina quién contamina mi jardín quién ha inventado la rutina quién coño me ha robado el mes de abril…?

quién sangra por do más pecado hubiere quién me cambia por tul desilusión quién sazona el

amor con alfileres quién me descorazona el corazón quién quema relicarios, tilas, naves quién alquila mujeres de alquiler quién ha sacado copia de la llave de los secretos de mi secreter quién oxida el timón de las campanas quién se sabe perdido cuándo gana… quién roba, silba, reza, desayuna quién planta girasoles en la luna quién coño me ha robado el mes de abril…?

http://www.youtube.com/watch?v=iYmYkv0zoEA


exigeixo setmanes de 8 dies i dies de 25 hores....
que no me n'adono i ja ha passat mitja setmana
que arribo a casa i aviat es fa l'hora d'anar a dormir



...

vaia xorrada..
res, només per a que quedi constància que casi que no tenim temps ni de respirar
sort que tenim l'"estoneta" de bus per aïllar-nos una mica, estudiar o escoltar música bona, com en el cas d'avui

mà

Lig. lateral interno
Lig. lateral externo
Arqueado ventral (radiocarpiano y cubitocarpiano)
Lig. radiado ventral o estrellado del carpo
Lig. arqueado dorsal
Lig. radiocarpiano dorsal

art. carpometacarpiana del pulgar (encaje recíproco)
art. carpometacarpiana de los 4 últimos dedos
(artrodias-sinartrosis)
artic. metacarpofalángica del pulgar
(tróclea)
art. metacarpofalángicas 4 últimos dedos
(condíleas-enartrosis)
art. interfalángicas (todas trócleas)
art. intermetacarpianas (artrodias)

CARPO

escafoides - semilunar - piramidal - pisiforme
trapecio - trapezoide - hueso grande - ganchoso

METACARPO

I-II-III-IV-V

FALANGES

proximal - (medial) - distal

Articulación radiocarpiana

(condílea)

Radio -
escafoides, semilunar

Ligamento triangular -

piramidal

Articulación mediocarpiana

(doble condílea)

Escafoides, semilunar, piramidal (pisiforme)

-
Trapecio, trapezoide, hueso grande y ganchoso

La meva mà, unes quantes galàxies enrere..

todo se transforma - jorge drexler

para que no se duerman mis sentidos

Háblame en la hora calma de la media noche
Háblame para que no se duerman mis sentidos, háblame
de lejanas tierras donde el único dios sea el sol
donde se vive al rumor de las hojas del sicómoro
mecidas de brisa y calor.

temple de Karnak, Egipte

o el lloc ideal per jugar a fet i amagar

allà on les columnes volen arribar al Sol

Perquè abans que el guia ens ho expliqués, mun pare va descobrir el déu Min per les parets i de seguida ens ho va venir a ensenyar

Em va fer una gràcia terrible contemplar l'escena..

Cuéntame fracasos, vida, rumbos de pintores locos

Háblame de la calima de las noches

Cuando tu amante de amantes huyó

De Cartago a las puertas de Roma,

de la Sevilla mora

de claveles de revolución

de las vueltas que da la tuerca,

de los amores que son prisión

para que no se duerman mis sentidos - manolo garcía

(cançó que em fa pensar sempre en mun pare i en el viatge a egipte, a parts iguals)

tomando el sol

....nada somos, ná tenemos, ná queremos, ni hacemos

sólo el sol y el portal, sin más obligaciones, ni ambiciones, ni intereses

sin tener ná que hacer, ni que ganar, ni que perder

aquí estamos tan bien.. tomando el sol tomando el sol

que más podría hacer yo, en esta mierda de rincón

que otra cosa que no sea tomar el sol.. insolación...

sin estudios, sin trabajo, somos como lagartos

ni cobardes, ni valientes, ni revolucionarios

somos mudos y algo sordos y aún teniendo muy claro quiénes son los culpables

nosotros nos callamos y dad gracias porqué estamos pasando

de tó, de tó, de tó... tomando el sol tomando el sol

que más podría hacer yo en esta mierda de rincón

que otra cosa que no sea tomar el sol.. insolación...

jóvenes pero ancianos, ya nacimos cansados

pasa el tiempo despacio somos veintegenarios

y aunque aquí nos quememos, y aunque intenten jodernos

nunca protestaremos y aquí nos quedaremos

no moveremos ni un dedo pasaremos de tó, de tó.. tomando el sol tomando el sol

insolación insolación será el sol, será el calor

o sólo una fulminante insolación insolación...

veintegenarios - albert pla

tu novia es una terrorista

ejecuta y ajusticia y atenta contra el sistema

tiene este cruel defecto

pero en fin nadie es perfecto

(un militar muerto

un militar menos)

que és tard i sembla que vol ploure

Et mig reflexaràs en una finestra i no en tindràs ganes

(la calma d'una tempesta imminent)

i tant se val que una veu llunyana et digui:

- Tia, ara estem al centre de Lisboa!!-

que llavors és quan encara es formaran més núvols i començaran a caure les primeres gotes

i quin fred que hi feia a Lisboa..

carry that weight - beatles

alguien dijo alguna vez, por la boca vive el pez

mariner

fent el peix globus

si infles les galtes així i penses en mantenir la posició

no penses en el que t'espera quan les tornis a tenir desinflades

mirada perduda

ulls fora de les òrbites

ho veus?

no...

doncs esforça't

Geografia humana, per saber de què estem fets.

Començo això un dissabte a la nit, d'aquells en què no sortiries ni que et paguessin. No pretenc fer art, literatura o cap mena de filosofia barata, simplement escriure el que em vingui de gust o el que m'agradi.

Abans d'anar a dormir us deixo amb el que sona a l'ipod.. (un dissabte anant a dormir a la una i pico.. quina decadència ;)

noia de porcelana - pau riba

Noia de porcelana buscava una ànima dintre teu i això era com buscar papallones blanques damunt la neu.

Noia de porcelana la teva entranya és plena de vent, una brisa de maig amb pètals de rosa és aire innocent.

Noia de porcelana tot el teu cos és un recipient a punt per ser omplert d'aigua i posar-hi un lliri quan ve el bon temps.

Noia de porcelana buscava força en el teu parlar i això era com buscar papallones blaves damunt la mar.

Noia de porcelana d'una mirada et van trencar un braç; semblaves indignada com una santa sense beats.

Noia de porcelana tota ets tan fràgil que t'has tancat sota d'una campana que sona dolça i és de cristall.

Noia de porcelana buscava llum en la teva pell i això era com buscar papallones d'aire allà on bufa el vent.

Noia de porcelana tens la mirada ben transparent, la pell de cel.lofana i la carn translúcida i repel.lent.

Noia de porcelana què vols que et donin no donant res.. ets freda i inhumana i et preocupes de cinc a set

Dedicada a totes aquelles noies porcelana, les maniquís que sembla que només els importi passar de la 38 a la 36 i lluir el seu somriure profident a tothora..

sembla mentida...

bona nit!