Geografia humana, per saber de què estem fets.

Començo això un dissabte a la nit, d'aquells en què no sortiries ni que et paguessin. No pretenc fer art, literatura o cap mena de filosofia barata, simplement escriure el que em vingui de gust o el que m'agradi.

Abans d'anar a dormir us deixo amb el que sona a l'ipod.. (un dissabte anant a dormir a la una i pico.. quina decadència ;)

noia de porcelana - pau riba

Noia de porcelana buscava una ànima dintre teu i això era com buscar papallones blanques damunt la neu.

Noia de porcelana la teva entranya és plena de vent, una brisa de maig amb pètals de rosa és aire innocent.

Noia de porcelana tot el teu cos és un recipient a punt per ser omplert d'aigua i posar-hi un lliri quan ve el bon temps.

Noia de porcelana buscava força en el teu parlar i això era com buscar papallones blaves damunt la mar.

Noia de porcelana d'una mirada et van trencar un braç; semblaves indignada com una santa sense beats.

Noia de porcelana tota ets tan fràgil que t'has tancat sota d'una campana que sona dolça i és de cristall.

Noia de porcelana buscava llum en la teva pell i això era com buscar papallones d'aire allà on bufa el vent.

Noia de porcelana tens la mirada ben transparent, la pell de cel.lofana i la carn translúcida i repel.lent.

Noia de porcelana què vols que et donin no donant res.. ets freda i inhumana i et preocupes de cinc a set

Dedicada a totes aquelles noies porcelana, les maniquís que sembla que només els importi passar de la 38 a la 36 i lluir el seu somriure profident a tothora..

sembla mentida...

bona nit!