eau de calçot

i pudor de gitano que, com el somriure, trigarà uns quants dies a esfumar-se

Vull parlar de parlar, vull saber de saber,
vull estar-me d’estar quan fer no sigui fer

penjat - la pegatina

sin prisas pero sin pausas

Y le dio pena que, en una situación como aquella, en la que un hombre de verdad sería capaz de tomar inmediatamente una decisión, él dudase, privando así de su significado al momento más hermoso que había vivido jamás.

Se enfadó consigo mismo, pero luego se le ocurrió que en realidad era bastante natural que no supiera qué quería:

El hombre nunca puede saber qué debe querer, porque vive sólo una vida y no existe posibilidad alguna de comprobar cual de las decisiones es mejor, de compararla con sus vidas anteriores o enmendarla en sus vidas posteriores, porque no existe comparación alguna.

El hombre lo vive todo a la primera y sin preparación. Como si un actor representase su obra sin ningún tipo de ensayo. Por eso la vida parece un boceto, pero el boceto que es nuestra vida es un boceto para nada, un borrador sin cuadro

La insoportable levedad del ser. Milan Kundera

tenim dret a equivocar-nos, a escollir malament.. però, i què passa quan t'equivoques per segona vegada?

fins a quin punt som capaços de perdonar-nos errors que ja hem comès, només ho decidim nosaltres

així que convido a tots aquells que no ho fan sovint, a equivocar-se, a cagar-la tantes vegades com faci falta, a riure's dels errors i a viure una miqueta

i sense pensar, vaig fer el que em venia més de gust i el que des de feia estona em moria de ganes..

(i és que m'encanta tenir-te tan a prop, que el meu nas es pugui recolzar a les teves galtes i sentir com agafes aire)

a partir d'aquí cada carícia en portava una altra, per agafar l'ascensor dels petons i la pell, de les mans, de la llengua, i pujar escales amunt cap algun racó desconegut.

es veu que tenim por al que no coneixem.. per això no sé com explicar el que sentia. Els teus ulls, la teva mirada i els teus llavis, les teves cames, i jo que volia sentir-te encara més a prop

desig i tendresa, contaminada amb el teu cos

l'enterro

ESTIMATS FILLS DE PUTA!!!!!!!!

Com no podia ser d'altre, arriba el dia més trist,
ha mort el rei de la farra,
resta ert com un Sant Crist.
Us detallo fil per randa
com l'ha dinyat el cabró:
m'ha citat, sense les dones
volent emular el Borbó

(...)

Visca la festa i fora la moral
i quan, tristament, m'hagueu d'enterrar
us prego que sigueu la bacanal.
No pareu de privar, cardar i resar
fins arribar l'any que ve,
fins carnestoltes 28è!







a enterrar les disfresses!
s'ha acabat la festa per excel·lència
entre sarcasme i orgasme
carnaval o bacanal,
i com en altres voltes..
adéu, carnestoltes!

fàcil

Matins de vermut i diari
coses menudes
petites engrunes
eclipsis de lluna
tresors que et caben a la mà

Sembla com si vulguéssim endur-nos l'essència de racons que han significat alguna cosa i ensumar-la fins que l'olor decideixi marxar. Anys enrere m'agradaven els diumenges perquè era quan es regaven les plantes.

L'olor de terra humida anava inundant tota la terrassa i part del pis, i segurament m'ho imaginava, però fins els geranis feien una altra cara!

Potser és per això, que a la que m'ha caigut una càmara a les mans, he anat directa a aquests raconets.. llàstima que des d'aquí no se sentin les olors