domingo, 25 de mayo de 2008

he mirat aquesta terra




Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.


Salvador Espriu (Raimon)



He mirat aquesta terra, i hi he volgut veure arrels i món, passat, i un futur acompanyat de calma. Aquella tranquil·litat d'anar-se'n a dormir i saber que l'endemà tot seguirà igual.
He girat el cap i, entre les herbes, hi he vist ampolles i llaunes buides. He vist fàbriques de mobles, camions i grues sota les ordres d'algú que no vol veure aquesta terra de la mateixa manera.
De fons, m'ha semblat sentir el rumor d'un riu que ja no pot més, fart de que gent que ni l'entén ni el pensa entendre el vengui al millor postor.
Quan podrem anar a dormir sense preocupar-nos pels arbres que demà ja no hi seran, o per un delta que va camí de convertir-se en llegenda?

Cuidem una mica més aquesta terra!



La Sénia (des del repetidor), Nadals 2006-Maig 2008

miércoles, 21 de mayo de 2008

miércoles, 14 de mayo de 2008




hallelujah - jeff buckley



versió preciosa per acabar el dia (també preciós)

va per totes les personetes que m'han esgarrapat somriures!

viernes, 9 de mayo de 2008

al conductor de la Hispano Igualadina






Molt bé. Acabo d'arribar a casa després de travessar un tros de tarragona sota el xàfec que cau. De camí, a part de cagar-me en qui va dissenyar les voreres, en els rius que semblava que envaïssin la ciutat i en qui se li va acudir deixar que es fes una plaça que quan plou sembla que visquem amb una piscina incorporada, a part de tot això, he pensat en el que havia passat al bus.
Just abans que la frenada final ens indiqués que ja havíem arribat a tarragona (a veure quan algú convenç als conductors de bus que no són pilots de rallys), s'ha sentit el so d'un pes mort que queia a terra, seguit d'uns quants crits de qui estava al voltant. Una noia s'ha desmaiat. Segurament, a causa de la calor que hi feia, o de la molta gent que hi havia. Què ha fet el conductor del bus?

Doncs absolutament res, ni s'ha girat, ha obert la porta de darrere per a que les ovelletes puguéssim sortir i ha obert la de davant per a que les altres ovelletes puguessin anar cap a reus.

Potser el fet d'esperar-se a obrir les portes, o ni que sigui anar cap allà per veure com estava la noia no li entrava amb el sou. Què passa, que és més important seguir com si res hagués passat, tornar a cobrar tiquets a la màxima gent que pugui? Quins collons

En quant a la noia, sort n'ha tingut d'unes quantes ovelletes forçudes que l'han tret del bus a força de braços, i d'unes altres que s'han esperat fins que vingués l'ambulància.


Què li passa a la gent quan plou????


Enlloc de fer tant mala cara i començar a pitar a la mínima que es forma una mica de cua, que pensin amb els mortals que van amb transport públic, als qui la parada de bus els cau una mica lluny, i que a l'arribar a casa no els ha quedat altre remei que dutxar-se i posar llibres i apunts a assecar

martes, 6 de mayo de 2008

somos el tiempo que nos queda






Me gustaría despertarme, pero ya estoy despierto
Puedes parar el lugar pero no el tiempo
A mí lo que me gusta es jugar a que es un cuento
Un sueño bien cierto, con tal de verme bien, co

Pero hoy por la mañana no me apetece jugar
Y verle la puta cara al mundo real
Siempre quise ser palmera enfrente del mar
Y que mi trabajo fuera estar
Y no pensar en respirar, siquiera

(...)

Pero co, que lo jodan al espejo,
Me sobra con la imagen que tengo de mí,
Vuelve ese odio viejo.
La misma ropa de ayer, será el pijama de hoy
Le he preguntado a Javier él ya no sabe quién soy

- ¿Quién es?
- ¿Quién es Quién?
- Tú
Yo soy un pensamiento, fruto de tu aburrimiento
Y vivo en tu cabeza desde que eras crío
Vivir soñando, la vida práctica es un lío

Mas si quieres ser feliz como me dices, no analices
No hasta que tu alma cicatrice, o andarás convaleciente
Paciente, depresión en Occidente, progreso decadente
No puedo sonreír decentemente
Con el hambre y el dolor de tanta gente en mente.



cantando - doble v




A-F-A-S-I-A



paraules buides, ni poemes ni promeses

la veu de l'experiència





Lucha niña guapa, hazlo chica buena,
huye de este ruido por la carretera,
sigue a las estrellas, vive porque brillas,
hazlo con constancia y nunca te rindas.

Dale gas



El meu atlas, el mapa que consulto quan em perdo.

Sé que últimament l'he fet patir molt......





(ja des de petita, demanant impossibles)

domingo, 4 de mayo de 2008

viñarock




la vela puerca, amparanoia, albert pla, marea, emir kusturica & the no-smoking orchestra, rosendo, elbicho, la mala rodríguez, obrint pas, canteca de macao, la fuga, despistaos, kiko veneno, muchachito bombo infierno, la fuga, the locos, delinqüentes, morodo, habeas corpus i peret




3 dies de viure a tope i dormir poc!

l'aventura ja va començar abans de marxar, heus aquí, persones que encara no es creien que marxarien fins a albacete, i que pensaven que els veïnets tindrien fogonet per deixar-los...

GRAN VINYA!


i perquè tot i el llarg viatge que hem hagut de fer, ha valgut la pena i hem aconseguit sobreviure, no sense passar-ne unes quantes*



*véase:
- com acabar dutxant-se dintre d'un cole i que arribi la policia
- què fer quan t'estàs pixant al mig d'un concert
- què menjar després de portar 2 dies menjant pa "ambloquesigui"?
- reventa de tiquets de litrones
- els matins de "silenci", que si dius una paraula perds XD
- i perquè les tendes han quedat com si haguéssim fet una travessia pel desert (que casi casi)




per un parèntesi enormement impressionant, i un kitkat de tot



ara retorn a la realitat... que dur...... i quines poques ganes...





podria ficar milers de cançons, però no em decideixo per cap, massa cançons, massa instants que et fan ficar la pell de gallina,.. que no té preu sentir la teva música envoltada d'un munt de gent, coneguts i desconeguts cantant-la a una