Molt bé. Acabo d'arribar a casa després de travessar un tros de tarragona sota el xàfec que cau. De camí, a part de cagar-me en qui va dissenyar les voreres, en els rius que semblava que envaïssin la ciutat i en qui se li va acudir deixar que es fes una plaça que quan plou sembla que visquem amb una piscina incorporada, a part de tot això, he pensat en el que havia passat al bus.
Just abans que la frenada final ens indiqués que ja havíem arribat a tarragona (a veure quan algú convenç als conductors de bus que no són pilots de rallys), s'ha sentit el so d'un pes mort que queia a terra, seguit d'uns quants crits de qui estava al voltant. Una noia s'ha desmaiat. Segurament, a causa de la calor que hi feia, o de la molta gent que hi havia. Què ha fet el conductor del bus?
Doncs absolutament res, ni s'ha girat, ha obert la porta de darrere per a que les ovelletes puguéssim sortir i ha obert la de davant per a que les altres ovelletes puguessin anar cap a reus.
Potser el fet d'esperar-se a obrir les portes, o ni que sigui anar cap allà per veure com estava la noia no li entrava amb el sou. Què passa, que és més important seguir com si res hagués passat, tornar a cobrar tiquets a la màxima gent que pugui? Quins collons
En quant a la noia, sort n'ha tingut d'unes quantes ovelletes forçudes que l'han tret del bus a força de braços, i d'unes altres que s'han esperat fins que vingués l'ambulància.
Què li passa a la gent quan plou????
Enlloc de fer tant mala cara i començar a pitar a la mínima que es forma una mica de cua, que pensin amb els mortals que van amb transport públic, als qui la parada de bus els cau una mica lluny, i que a l'arribar a casa no els ha quedat altre remei que dutxar-se i posar llibres i apunts a assecar
No hay comentarios:
Publicar un comentario