i sense pensar, vaig fer el que em venia més de gust i el que des de feia estona em moria de ganes..

(i és que m'encanta tenir-te tan a prop, que el meu nas es pugui recolzar a les teves galtes i sentir com agafes aire)

a partir d'aquí cada carícia en portava una altra, per agafar l'ascensor dels petons i la pell, de les mans, de la llengua, i pujar escales amunt cap algun racó desconegut.

es veu que tenim por al que no coneixem.. per això no sé com explicar el que sentia. Els teus ulls, la teva mirada i els teus llavis, les teves cames, i jo que volia sentir-te encara més a prop

desig i tendresa, contaminada amb el teu cos