Meine Ruh ist hin,
Mein Herz ist schwer,
Ich finde sie nimmer
Und nimmermehr.
Wo ich ihn nicht hab,
Ist mir das Grab,
Die ganze Welt
Ist mir vergällt.
Mein armer Kopf
Ist mir verrückt,
Mein aremer Sinn
Ist mir zerstückt.
Nach ihm nur schau ich
Zum Fenster hinaus,
Nach ihm nur geh ich
Aus dem Haus.
Sein hoher Gang,
Sein' edle Gestalt,
Seines Mundes Lächeln,
Seiner Augen Gewalt,
Und seiner Rede
Zauberfluss,
Sein Händedruck,
Und ach, sein Kuss.
Mein Busen drängt
Sich nach ihm hin.
Auch dürf ich fassen
Und halten ihn,
Und küssen ihn,
So wie ich wollt,
An seinen Küssen
Vergehen sollt!
Johann Wolfgang von Goethe
a vegades, el calaix dels records s'obre sense voler. Segurament perquè des del diumenge passat no tinc germà, i només podem parlar amb ell pel messenger o per emails. Ens explica que han arribat a -15ºC, que li ha impressionat molt Dachau, que li ha fet vergonya mudar-se tant pel dia de la òpera i que la família li dóna molt de menjar i que són simpàtics.
Passar 2 setmanes d'intercanvi és bestial. Crec que tots i cadascun dels que hi vam anar vam tornar canviats, diferents, i amb una espècie de signe que ens va marcar durant la resta d'anys que vam estar a l'institut.
Tots recordem el viatge amb autobús i com s'hi estava de bé cap als últims seients, encara que ens despertéssim costipats i amb tortículis. L'arribada a la casa de la família de cadascú, el no entendre absolutament res i l'intentar explicar als pares adoptius el que havies fet aquell
dia, amb un munt de "emmmmmmmmmmmmm, ich habe nicht verstehen" . L'anada a un munt de ciutats i museus, i museus, i museus, i més museus, i castells! Suposo que si fem una mica de memòria tampoc costarà recordar una gimcana enmig d'Stuttgart, el balneari de Limes-Thermen i el mudar-se per anar a l'òpera. Recordarem amb emoció la visita al camp de concentració de Dachau i la ruta que vam fer, l'homenatge a les víctimes i la lectura a les cambres de gas.. i un minut de silenci, trencat pels plors.
Tampoc crec que ens oblidem del bar on ens portaven a provar cerveses, ni de les guerres de neu, ni de les llàgrimes de l'últim dia, quan el bus ens tornava a Tarragona.
Després.. després ja ve el record que cadascú en guarda (personal i intransferible), les sensacions que se't queden gravades després d'un viatge com aquest.
Podria parlar de l'olor que feia la casa de la meva família, o del gust dels pastissos que em donaven. D'amistat i d'anècdotes... però sempre he sigut una mica sentimental...
Per mi, aquest viatge sempre tindrà de fons un poble bastant petit i que no surt als mapes anomenat Heubach. Serà el mes de març, i, probablement, abans de sortir amb els alemanys, haurem anat al Limes-Thermen, a submergir-nos en aigua bullent després de revolcar-nos per la neu. A uns quants ens portaran al Sudhaus (o un bar del que no n'acabo de recordar el nom), jugarem al billar i beurem Heubacher. Després vindran nervis i mirades, i sortir a veure la neu amb qui et fa agafar aquell mal de panxa tant particular. Perquè, tot i la neu, no tremolàvem pas de fred quan em vas abraçar; o quan les converses banals i les hores asseguts pupitre al costat de pupitre van fer que perdéssim una mica la vergonya i les carícies ens portessin cap al primer petó , però "de veritat"
Recordo dies emocionants, i l'última nit al bus de torn ada, on els seients de darrere ja no eren tant incòmodes, tenint un bon "coixí"...
Després.. després ja es va acabar el viatge i de les sensacions només en va quedar el record
(no en sabíem més, teníem quinze anys)
Alemanya van ser sentiments a flor de pell, cervesa i amistat!
*El poema, el vam treballar uns dies abans de marxar, i després el vam sentir en directe.
Per un treball de classe, vaig aconseguir fer una banda sonora d'aquells dies:
01. vertigo - u2 (7. März: MARXEM!)
02. nothing else matters - metallica ( 7. 8. März: temps de tot, bus)
03. bohemian like you - the dandy warhols (8. März: els d'alemany som una mica frikis)
04. por - els pets (9 März: inseguretat, nervis)
05. days like this - van morrison (10 März: ja ens ho van dir, que seria inoblidable)
06. popular jueva - bso llista schindler (11 März: Dachau)
07. lithium - nirvana (11 März, nacht: divendres, comença el cap de setmana)
08. boulevard of broken dreams - green day (12 März: la cançó que sempre cantava la meva alemanya)
10. resacosix in hispania -mägo de oz (13 März: tanta cervesa, tanta cervesa)
11. aquesta nit - lax'n'busto (14 März: sobren paraules, mirades, cervesa i festa.. només vull que ser teu per aquesta nit i néixer al teu costat demà al matí)
12. rojitas las orejas - fito (14, 15, 16... März: se me ponen si me besas rojitas las orejas)
13. in too deep - sum41 (16 März: subidón!)
14. wish you were here - pink floyd (17 März: moments i més moments, estones per a tornar-les a viure)
15. standby - extremoduro (17 März: gelben Blumen ;) und die Riedes Familien)
16. don't cry - guns n'Roses (18 März: Tschüss und vielen danken! sonrisas i lágrimas)
17. baila morena - reggaeton (18 i 19 März: cachondeo al bus de tornada)
18. bittersweet simphony - the verve (19 März: Tarragona.... )
i ja em direu si no és casualitat, que 3 anys després de l'intercanvi amb l'institut, aquest estiu tornéssim a anar a Heubach amb la banda! Gent diferent, però vam passar una setmaneta amb la rialla tot el dia! i la veritat, fa molta gràcia passar pels mateixos llocs on havies estat anys enrere i tornar a recordar-ho tot!
Març del 2005
No hay comentarios:
Publicar un comentario