nessun dorma

Todo es desorden (Pedro Guerra)
No pondré barrotes a los bordes de tu cama no pondré cancelas al dominio de tu piel pero si amanece y no estás conmigo todo es desorden y andan con risas los fantasmas bailando con mis pies no diré las normas imprecisas de los torpes no diré palabras que condenen la pasión pero si amanece y no estás conmigo todo es desorden y oyes extraños líos, voces, dañando el corazón..
nessun dorma (turandot) - puccini

quién te ha robado el mes de abril?

sense més primaveres, ni disgustos, amors ni desamors

amb la certesa de saber que et quedava molt per fer i molt per dir



per tots els qui ens han deixat abans d'hora

El meu nas és enorme!
Home xato, camús, cal que tingueu per norma
que estic molt orgullós de semblant frontispici,
perquè s'escau que un nas sol ser sempre l'indici,
d'un home afable i bo, cortès, ple d'esperit,
liberal, coratjós -tal com jo- i atrevit,
a l'inrevés de vós, persona gens notòria,
deplorable bergant!, que el rostre sense glòria
que ara toco amb la mà...
aplanat com un full,
és tan desproveït de gràcia i orgull,
de guspira i lirisme, de florida i esplet,
de sumptuositat, de nas! com ho és aquest...
que ara toco amb el peu, al final de l'esquena!




;)

Henri Cartier-Bresson

El somni de tot romàntic..

escriure una tragèdia d'amor i morir de tuberculosi







in other words...

please be true

"saber, i saber demostrar"

La platja espera, pacient, al seu lloc

el cotxe, brut de pols i descuidat, ansia unes gotes que li netegin la carrosseria

uns núvols espessos

i un cel gris que anuncia pluja amb veu enrogallada

Arriba un representant del Pessimisme, americana fosca i un got mig buit d'aigua. S'asseu al meu costat i es dedica a enumerar en veu alta totes aquelles paraules que més por em fan. Cansada, li agafo el got d'aigua i me l'escolto.







(No són ni la una, la plaça de la font està on l'havia deixat. Com van els exàmens? Quan acabes?
Ara per ara només penso en memoritzar uns 30 recorreguts de músculs, i enrecordar-me del que he estudiat durant la setmana, una altra setmana conreant el "blanc-biblioteca" que encara té la meva pell i amb els ulls cansats de tantes pàgines que no s'acaben mai.
"saber, i saber demostrar"
A veure si tinc sort, i se m'acaba de baixar una peli)



Quin dia tan gris

(all we are is) dust in the wind

MIRALL

Es mira la mort amb un somriure. S'hi enfronta, i fins i tot en porta pedaços. Ja sap el seu final, acabarà a l'altra banda del mirall.

-Cris.....
-Què?
-Mmmmm...
-QUÈ?!
-Em fa por morir-me...

L'infinit tot d'un cop
i el silenci absolut.
Som el món sencer
i també el no-res.

Tanca els ulls: som esperit.
Obre els ulls: som el cos.
Som la llum del sol,
de la nit la foscor.

Com un llibre blanc
on hi ha escrit el meu nom.
Com un llibre blanc,
jo, aquell mot.

com un arbre nu - lluís llach

los amantes del círculo polar

Voy a quedarme aquí todo el tiempo que haga falta. Estoy esperando la casualidad de mi vida, la más grande, y eso que las he tenido de muchas clases.. Sí, podría contar mi vida uniendo casualidades.




a vegades, però, les casualitats s'han de buscar

Estas noches te espero mirando al sol. ¡Venga valiente! salta por la ventana.

Los amantes del círculo polar, de Julio Medem

Es necesario que la vida tenga sus ciclos