domingo, 13 de abril de 2008

El meu nas és enorme!
Home xato, camús, cal que tingueu per norma
que estic molt orgullós de semblant frontispici,
perquè s'escau que un nas sol ser sempre l'indici,
d'un home afable i bo, cortès, ple d'esperit,
liberal, coratjós -tal com jo- i atrevit,
a l'inrevés de vós, persona gens notòria,
deplorable bergant!, que el rostre sense glòria
que ara toco amb la mà...
aplanat com un full,
és tan desproveït de gràcia i orgull,
de guspira i lirisme, de florida i esplet,
de sumptuositat, de nas! com ho és aquest...
que ara toco amb el peu, al final de l'esquena!




;)

1 comentario:

Anónimo dijo...

hoy la brújula vuelve a marcar el norte.