La platja espera, pacient, al seu lloc
el cotxe, brut de pols i descuidat, ansia unes gotes que li netegin la carrosseria
uns núvols espessos
i un cel gris que anuncia pluja amb veu enrogallada
Arriba un representant del Pessimisme, americana fosca i un got mig buit d'aigua. S'asseu al meu costat i es dedica a enumerar en veu alta totes aquelles paraules que més por em fan. Cansada, li agafo el got d'aigua i me l'escolto.
(No són ni la una, la plaça de la font està on l'havia deixat. Com van els exàmens? Quan acabes?
Ara per ara només penso en memoritzar uns 30 recorreguts de músculs, i enrecordar-me del que he estudiat durant la setmana, una altra setmana conreant el "blanc-biblioteca" que encara té la meva pell i amb els ulls cansats de tantes pàgines que no s'acaben mai.
"saber, i saber demostrar"
A veure si tinc sort, i se m'acaba de baixar una peli)
Quin dia tan gris
1 comentario:
però de sobte trobes aquella capseta. aquella capseta que tansols obres de tant en tan, on hi guardes aquells rajos de sol que vas caçar un matí de l'estiu passat, tornant d'una Girasol.
i t'adones que pots amb això i amb lo que te echen conyo!
Publicar un comentario