tens temps?

Surto corrents i em persegueix un ens abstracte.
No el veus, no el sents. Tampoc el detecta el tacte. Impacta
en l´espai en eixos de coordenades. Vides anul·lades dels matins a les vesprades.
Vénen mal dades quan busques esmolades persegueixen follets i fades agobiades per culpa teva.
I qui no es lleva amb sorolls desagradables a les orelles, quan del llit s´eleva?
I té delit que el sol no marqui el biorritme i el cronòmetre t´estigma
fes esgrima amb les agulles, perquè
immortal és qui venç el temps... però qui l´usa diferent és un manta, m´entens ?
Diuen que no aprofito el temps. Potser és que escriure, llegir, xerrar i sobar no ho és. (Naa)
D´això ells en diuen perdre el temps.
Digues. Com pot ser que perdis allò que no tens?
Perquè, de qui és el temps ? vull dir, algú s´està forrant quan algú diu que no el té però l´està gastant?
Mira, la veritat és que no ho sé. Però la penya me´l demana com si fos un camell (tens temps?)
Que què he fet durant tot aquest temps? Al final he fet temps fins que aquest m´ha donat la raó.
No et fot!
D´acord! ens havíem de donar temps. Però ràbia em va fer haver de donar-li temps al temps.
Només sé que temps era temps us deieu: t´estimo.
Per quan ? Pels temps dels temps.
I ara què? Ara us trobeu i parleu de la calor i del fred i us moriu d´enyorança pensant en quins temps aquells.
Però tranquils, calma, que el temps ho cura tot.
Tranquils que el temps apaga tots els focs.
Segons, minuts, hores, dies i anys.
Petons, a gust. Plores, odies i afanys
No sé, només sé que el temps passa. I que no es quedarà aquí per veure qui se l´empassa. El temps t´abraça.
I no s´apaga la brasa.
El temps passa i t´amenaça com una llosa, Com una espasa.
Així és el temps.
Temps.
Durarà pel temps del temps.
Temps al temps
Algú té una miqueta de temps ?
No ho sé. Només sé que el temps passa i necesito temps.


temps - at versaris

en la que en Bernat se't troba

“Si tanques els dos ulls”, m’ha dit,
“si et quedes quiet a dins del llit,
t’ensenyaré una cançó que a casa
em cantaven per anar a dormir.
Parla d’un bosc i d’un senyor
que hi viu aïllat entre oms i flors
i es protegeix dels mals humans
amb un exèrcit d’animals”.
I “Que bonic! Que Bonic! Que bonic!” m’he dit

es va anar despertant a poc a poc, tenia fred i la pell de gallina. Hi estava massa bé com per aixecar-se de cop i destrossar el dia, que començava a despuntar. Li va anar fent petons per tot el cos, fins a aconseguir una resposta, que cada segon que passava anava creixent, i fer que mandra i son desapareguessin per donar pas al desig, a algun riure nerviós, i a petites mossegades de plaer...


y nos repartíamos los labios y los dientes y el hipo
y del alfabeto las impares.
Y en tus dedos yo tocaba mis canciones



diecinueve - ivan ferreiro/maga


i despertars que segueixen encantant...

si això és un home

Camps de concentració, holocaust, alemanys i jueus...
Només sentir de què anava El nen amb el pijama de ratlles, pensava, "joder, una aaaaaltra vegada..."
Es pot dir, i me n'alegro que sigui així, que des que vam entrar a l'institut no n'hem deixat de parlar, hem vist molts reportatges, hem llegit, hem anat al camp de concentració de Dachau, i alguns vam poder anar a sentir Neus Català (supervivent de Ravensbrück), una experiència tan impressionant com emotiva: al principi costava d'entendre-la, amb una veu fràgil i que semblava que es trenqués a cada paraula, va anar teixint la seva història. S'ha de ser molt forta per recordar tantes vegades i davant de tanta gent els milers de maltractaments que va rebre, i tot el que va sobreviure aquesta dona!


El cas és que, després de veure unes quantes pel·lícules sobre el tema, em vaig quedar amb la Llista de Schindler. Em va semblar (i de fet, m'ho continua semblant) un gran homenatge a les víctimes, la realitat que es va viure.. i recordo alguns trossos que se'm van quedar completament gravats.
No tenia intenció de llegir el llibre, i menys anar a veure la peli, que de tan anomenar-la la gent fins i tot feien avorrir el títol!
Però una, a vegades, es deixa endur per les masses (o sigui, per les amigues que la volen anar a veure tan sí com no) i acabes dalt d'un cotxe en direcció les gavarres.
El resultat?
Doncs m'ha agradat.
El pare de la família, un nazi convençut i més papista que el papa, l'envien a fer-se càrrec d'un camp de concentració, i fa mudar tota la família a una caseta a la voreta del camp. La mare, més humana, la filla gran, en edat completament modificable i d'un obedient que fa fàstic, i el fill petit, de 8 anys i que vol ser explorador. És curiós veure l'evolució de la nena, que a la ciutat jugava a nines, i després de la mudança es penjava posters de dones amb trenes i l'esvàstica de fons a l'habitació. El nen no entèn res. No entèn com els veïns de la "granja" del costat estiguin tant prims ni siguin tants estranys. M'ha semblat genial la manera com m'han fet veure les coses, com si tingués 8 anys. Com li fas entendre, que els jueus són els enemics, són dolents, i que els hem castigat en un camp de treball si el nen ha fet un amic a l'altra banda del camp?

S'ha acabat la pel·lícula i tothom s'ha quedat quiet al seu seient. Ens ha costat uns minuts aixecar-nos i prendre consciència de que sí, això va passar DE VERITAT.

Aquí deixo un fragment de Si això és un home, de Primo Levi. El vam llegir mentre visitàvem (no sé si és adequat posar "visitàvem", però no se m'ha acut cap més paraula) les cambres de gas.

Els que viviu segurs
a les vostres cases escalfades
els que trobeu en tornar al vespre
el sopar calent i cares amigues;
considereu si això és un home,
qui treballa en el fang
qui no coneix la pau
qui lluita per un tros de pa
qui mor per un sí o un no.
Considereu si això és una dona,
sense cabells i sense nom
sense forces per recordar
els ulls buits i el ventre fred
com una granota a l'hivern.
Penseu que això ha passat:
us confio aquestes paraules.
Graveu-les al vostre cor
quan sigueu a casa o aneu pel carrer
quan us fiqueu al llit o us lleveu;
repetiu-les als vostres infants.
O que se us ensorri la casa,
la malaltia us impossibiliti,
els vostres fills us girin la cara.

largas noches y calles frías

Que no arranquen los coches,
que se detengan todas las factorías,
que la ciudad se llene de largas noches
y calles frías.
Que se enciendan las velas,
que cierren los teatros y los hoteles,
que se queden dormidos los centinelas
en los cuarteles.
Que se mojen las balas,
que se borren las fotos de las revistas,
que se coman a besos las colegiales
a los artistas.
Que se toque la gente,
que no lleguen los trenes a la frontera,
que sean cariñosas con los clientes
las camareras.
Porque voy a salir esta noche contigo
se quedaran sin beatos las catedrales
y seremos dos gatos al abrigo
de los portales.
Que se enfaden las flores,
que vuelvan las cigüeñas al calendario,
que sufran por amores los dictadores
y los notarios.
Que se muera el olvido,
que se escondan las llaves de los juzgados,
que se acuerde Cupido de los maridos
abandonados.
Porque voy a salir esta noche contigo
se quedaran sin coartada los criminales
y serás mi invitada en paraisos
artificiales
Cuando llegue por fin mi mensaje
a tus manos en la gasolinera
vieja esperaré;
y tomaremos juntos al abordaje
la carretera
que te conté.
Dejaremos colgada
la caprichosa luna sobre los cines
y las estatuas públicas derribadas
en los jardines.
Porque voy a salir esta noche contigo
se quedaran sin medallas los generales
y seremos los gatos más canallas
de los portales.


Esta noche contigo
J. Sabina


ara mateix sona: para no verme más - la vela puerca
ara mateix: mato per veuret





i fins als collons de que la gent em vingui a explicar històries i historietes de robatoris, que si a l'amiga també li van entrar a casa, que si al veí fa dos anys li van prendre el bolso................

PROOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOU!

pluja de setembre

Sembla inevitable que arribi el setembre i, amb ell, la pluja. La pluja que et neteja per dins i t'embruta per fora, que et fa arribar a casa mullat, fastiguejat i amb unes ganes boges de sofà i manteta als peus, la pluja que tant agrada als rovellonaires i tant desagrada als teclers... en fi, pluja i prou!
En el millor dels casos, el motiu que et fa falta per quedar-te enclaustrat a casa i aturar el temps per uns instants. Estirar-te damunt del llit amb els peus secs i ben nets i analitzar, record per record, tot el que he emmagatzemat durant el mes de setembre, que no és poc.

El resultat? Una mica plujós i de color gris..

serà el temps...

No vull que la pluja em faci sentir un tros de fang!