es va anar despertant a poc a poc, tenia fred i la pell de gallina. Hi estava massa bé com per aixecar-se de cop i destrossar el dia, que començava a despuntar. Li va anar fent petons per tot el cos, fins a aconseguir una resposta, que cada segon que passava anava creixent, i fer que mandra i son desapareguessin per donar pas al desig, a algun riure nerviós, i a petites mossegades de plaer...
y nos repartíamos los labios y los dientes y el hipo
y del alfabeto las impares.
Y en tus dedos yo tocaba mis canciones
diecinueve - ivan ferreiro/maga
i despertars que segueixen encantant...
No hay comentarios:
Publicar un comentario