si això és un home

Camps de concentració, holocaust, alemanys i jueus...
Només sentir de què anava El nen amb el pijama de ratlles, pensava, "joder, una aaaaaltra vegada..."
Es pot dir, i me n'alegro que sigui així, que des que vam entrar a l'institut no n'hem deixat de parlar, hem vist molts reportatges, hem llegit, hem anat al camp de concentració de Dachau, i alguns vam poder anar a sentir Neus Català (supervivent de Ravensbrück), una experiència tan impressionant com emotiva: al principi costava d'entendre-la, amb una veu fràgil i que semblava que es trenqués a cada paraula, va anar teixint la seva història. S'ha de ser molt forta per recordar tantes vegades i davant de tanta gent els milers de maltractaments que va rebre, i tot el que va sobreviure aquesta dona!


El cas és que, després de veure unes quantes pel·lícules sobre el tema, em vaig quedar amb la Llista de Schindler. Em va semblar (i de fet, m'ho continua semblant) un gran homenatge a les víctimes, la realitat que es va viure.. i recordo alguns trossos que se'm van quedar completament gravats.
No tenia intenció de llegir el llibre, i menys anar a veure la peli, que de tan anomenar-la la gent fins i tot feien avorrir el títol!
Però una, a vegades, es deixa endur per les masses (o sigui, per les amigues que la volen anar a veure tan sí com no) i acabes dalt d'un cotxe en direcció les gavarres.
El resultat?
Doncs m'ha agradat.
El pare de la família, un nazi convençut i més papista que el papa, l'envien a fer-se càrrec d'un camp de concentració, i fa mudar tota la família a una caseta a la voreta del camp. La mare, més humana, la filla gran, en edat completament modificable i d'un obedient que fa fàstic, i el fill petit, de 8 anys i que vol ser explorador. És curiós veure l'evolució de la nena, que a la ciutat jugava a nines, i després de la mudança es penjava posters de dones amb trenes i l'esvàstica de fons a l'habitació. El nen no entèn res. No entèn com els veïns de la "granja" del costat estiguin tant prims ni siguin tants estranys. M'ha semblat genial la manera com m'han fet veure les coses, com si tingués 8 anys. Com li fas entendre, que els jueus són els enemics, són dolents, i que els hem castigat en un camp de treball si el nen ha fet un amic a l'altra banda del camp?

S'ha acabat la pel·lícula i tothom s'ha quedat quiet al seu seient. Ens ha costat uns minuts aixecar-nos i prendre consciència de que sí, això va passar DE VERITAT.

Aquí deixo un fragment de Si això és un home, de Primo Levi. El vam llegir mentre visitàvem (no sé si és adequat posar "visitàvem", però no se m'ha acut cap més paraula) les cambres de gas.

Els que viviu segurs
a les vostres cases escalfades
els que trobeu en tornar al vespre
el sopar calent i cares amigues;
considereu si això és un home,
qui treballa en el fang
qui no coneix la pau
qui lluita per un tros de pa
qui mor per un sí o un no.
Considereu si això és una dona,
sense cabells i sense nom
sense forces per recordar
els ulls buits i el ventre fred
com una granota a l'hivern.
Penseu que això ha passat:
us confio aquestes paraules.
Graveu-les al vostre cor
quan sigueu a casa o aneu pel carrer
quan us fiqueu al llit o us lleveu;
repetiu-les als vostres infants.
O que se us ensorri la casa,
la malaltia us impossibiliti,
els vostres fills us girin la cara.