Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Joan Maragall
i les seves companyes, que no eren cegues, com podien pasturar tranquil·lament per l'herba?
simplement pensaven: "uf! sort que no m'ha tocat a mi.. "
una altra creia que cadascú té els seus problemes, que a ella per exemple li fa una mica de mal la cua i no hi ha ningú que li espanti les mosques..
les més grans del ramat se sentien malament per no baixar a ajudar-la.. però els hi feia mandra i potser no serviria de res i ningú d'aquell ramat es va decidir a ajudar-la
i el vailet, perquè llançava pedres a les vaques?
potser perquè aquell mateix dia s'havia barallat amb algú que en feia dos d'ell i volia desfogar-se, se'n diu violència gratuïta.
i potser que hagués provat de buidar-se el seu ull, a veure què se sent, abans de buidar-li a algú altre
i la vaca perquè tenia tanta mala sort?
i la pobra vaca que no tenia culpa de res. Però tot i així seguia vivint.
Resistència. Valentia. Coratge. Superació.
Quantes vegades no hem sentit compassió per la vaca cega? Fins i tot sé d'algú que li queien les llàgrimes mentre entenia el significat del poema (d'aquells que et fan aprendre a la eso). Però ens hem limitat a això, a sentir compassió i a pensar: "pobra vaca..."
avui, per totes les vaques cegues, que ni han triat ser-ho ni tenen la culpa de res.. que simplement les circumstàncies de la vida les han dut allà on no vol estar ningú
tot això ho he estat pensant avui, entre hores d"estudi" i bus.. i m'he decidit a escriure-ho abans no em marxi del cap
perquè la veritat.. fulleges qualsevol llibre i hi trobes milers de malalties en percentatges no tant petits (1 de cada 1000, la quarta part..), i la mare de l'amiga amb càncer, i els de la marató d'enguany....
i penses "ostres, quina sort que tinc que em trobo bé"........
grita - jarabe de palo
