amb precs muts;
el volgut calvari
amb crits estimbats;
l'amor correspost
amb aspres esguards;
el desig del moment
amb canvis de pell.
Disseques l'avui
i emmetzines el temps.
Perduts, plorem
espines d'ivori
i escates d'argent.
Viatge març 2005, intercanvi amb Heubach
"Den Toten zur Ehr
den Lebenden zur Mahnung"
camp de concentració de Dachau
"la mort per la terra
la vida per recordar "
El poema no és meu, tot i que en el algun moment, sense adonar-me'n, va aconseguir traspassar totes aquelles barreres i murs que ens anem construint, arribant allà on poca gent arriba
1 comentario:
per pell... la dels pantalons d'en Carles... hay que vé que való
mmmuaks
Publicar un comentario