el mundo de los poetas...

y dicen que si una puerta se cierra se abre otra, no sé
más grande más bonita y más fácil que ayer…
más fácil que ayer…
y esta vez lo que en vez de una puerta, viene un ventanal
muy sólido, muy fuerte y con vistas al mar…
con vistas al mar

Y puede ser que me equivoque otra vez,
y puede ser que vuelva a perder
pero hoy la vida me dice
que me toca a mí eso de sentirme bien

puede ser - conchita



Heus aquí, tenim una de les cantants amb la veu més lineal, més inexpressiva, més buida, més orejadevangoghera, més de nena i més monyes (sembla que s'hagi de ficar a plorar en qualsevol moment) del panorama musical espanyol. Sé que la cançó no és cap cosa de l'altre món, que el videoclip és una cutrada PERÒ és sentir el "pue-deser" i ficar-me de bon rotllo, pensar que el que em preocupa tampoc és tant, aconseguir fem un zoom cap enrere i allunyar-me d'aquells problemes que mirats de prop semblen insolucionables.

El mes de juny el podria qualificar, com a mínim, d'intens. El 17 de juny s'acabava el malson d'aquelles ombres anomenades exàmens. El cansament, els nervis i la son es van esvair al sortir de l'aula (llavors va venir la preocupació per la nota). A partir d'aquí, el Serrat diria que he viscut "com ho fa el vent". Tampoc cal anar molt lluny per sentir-se lliure: nits a l'arrabassada guitarra en mà, vermuts per reus, tarragona i més tarragona, la platja per fi, concertillos d'estiu... i Granada!
Un viatge per descobrir(-me), com si un passeig entre cases blanques, un dragonet i l'Alhambra de nit em ressuscitessin de cop; amb gent que viu d'una manera que m'encanta, amb un munt d'hores de tren, amb una calor insoportable, poca roba, i moltes ganes de tot!

I tampoc és que m'hagi passat res molt especial, ni m'ha tocat la loteria, ni he fet la volta al món, ni he tret 9 matrícules, ni he trobat cap príncep blau.. simplement, m'he deixat endur i he aprofitat les oportunitats que anaven venint, he somrigut quan em despertava i feia sol, quan l'Anne ens ha fet carbonara i quan m'ha donat la gana!

No cal buscar-li tres peus al gat, ni trobar-li el sentit a una vida que, ja de per sí, no en té.. així que...


(voy a pasármelo bien)



la vida?

la vida siguió, como siguen las cosas que no tienen mucho sentido..

i si mato dos pájaros de un tiro, em veuré obligada a ficar la cançó que hauríem de tenir ficada tots al despertar-nos:

AQUESTA!