A vegades prefereixes una victòria compartida
i que t'ajudin a l'intentar-ho
qui els dirà quan plora un arbre?
quan sabran quan somriu la lluna?
temple de Karnak, Egipte
o el lloc ideal per jugar a fet i amagar
allà on les columnes volen arribar al Sol
Perquè abans que el guia ens ho expliqués, mun pare va descobrir el déu Min per les parets i de seguida ens ho va venir a ensenyar
Em va fer una gràcia terrible contemplar l'escena..
Cuéntame fracasos, vida, rumbos de pintores locos
Háblame de la calima de las noches
Cuando tu amante de amantes huyó
De Cartago a las puertas de Roma,
de la Sevilla mora
de claveles de revolución
de las vueltas que da la tuerca,
de los amores que son prisión
para que no se duerman mis sentidos - manolo garcía
(cançó que em fa pensar sempre en mun pare i en el viatge a egipte, a parts iguals)
(la calma d'una tempesta imminent)
i tant se val que una veu llunyana et digui:
Començo això un dissabte a la nit, d'aquells en què no sortiries ni que et paguessin. No pretenc fer art, literatura o cap mena de filosofia barata, simplement escriure el que em vingui de gust o el que m'agradi.
Abans d'anar a dormir us deixo amb el que sona a l'ipod.. (un dissabte anant a dormir a la una i pico.. quina decadència ;)
noia de porcelana - pau riba
Noia de porcelana buscava una ànima dintre teu i això era com buscar papallones blanques damunt la neu.
Noia de porcelana la teva entranya és plena de vent, una brisa de maig amb pètals de rosa és aire innocent.
Noia de porcelana tot el teu cos és un recipient a punt per ser omplert d'aigua i posar-hi un lliri quan ve el bon temps.
Noia de porcelana buscava força en el teu parlar i això era com buscar papallones blaves damunt la mar.
Noia de porcelana d'una mirada et van trencar un braç; semblaves indignada com una santa sense beats.
Noia de porcelana tota ets tan fràgil que t'has tancat sota d'una campana que sona dolça i és de cristall.
Noia de porcelana buscava llum en la teva pell i això era com buscar papallones d'aire allà on bufa el vent.
Noia de porcelana tens la mirada ben transparent, la pell de cel.lofana i la carn translúcida i repel.lent.
Noia de porcelana què vols que et donin no donant res.. ets freda i inhumana i et preocupes de cinc a set
Dedicada a totes aquelles noies porcelana, les maniquís que sembla que només els importi passar de la 38 a la 36 i lluir el seu somriure profident a tothora..
sembla mentida...
bona nit!